Em pregunto

si sabia
del temps
que ja no queda
en cap arruga

si havia vist
el bosc marxant
el fred d'un matí
si havia tocat
l'onada
que ja no hi és
la cara d'ella

i si sabia,
si sabia realment,
amb cada cel·lula
que aquells ulls
que no veien
i que aquelles mans
que no tocàven
calia llençar-los
plorar-los
i odiar-los.

I després del després,
d'aquest després,
si hem sobreviscut
a la pregunta,
tu i jo
ens haurem begut
ja cent cerveses
una ciutat
un paisatge.

i voldré veure't rebentar.
desfer el somni.

reinventar.

You're in fight-or-flight mode

I’ve tried to know which words to sing so many times
I tried to know which chord to play
And I tried to make it rhyme
I tried to find the key that all good songs are in
And I tried to find that notes to make that great, resounding din
But there’s a bad man in everyone
No matter who we are
There’s a rapist and a Nazi living in our tiny hearts
Child pornographers and cannibals, and politicians too
There’s someone in your head waiting to fucking strangle you
So here’s to you Mrs. Robinson
People love you more
Oh nevermind
In fucking fact Mrs. Robinson
The world won’t care whether you live or die...

No sabré desatarme los zapatos y dejar que la ciudad me muerda los pies
no me emborracharé bajo los puentes, no cometeré faltas de estilo.
Acepto este destino de camisas planchadas,
llego a tiempo a los cines, cedo mi asiento a las señoras.
El largo desarreglo de los sentidos me va mal. Opto
por el dentífrico y las toallas. Me vacuno.
Mira qué pobre amante, incapaz de meterse en una fuente
para traerte un pescadito rojo
bajo la rabia de gendarmes y niñeras.

El niño bueno, Julio Cortázar