viernes

Un pájaro azul de Bukowski que pasaba por ahí

Hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero soy duro con él,
le digo quédate ahí dentro, no voy
a permitir que nadie
te vea.

hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero yo le echo whisky encima y me trago
el humo de los cigarrillos,
y las putas y los camareros
y los dependientes de ultramarinos
nunca se dan cuenta
de que esté ahí dentro.

hay un pájaro azul en mi corazón que
quiere salir
pero soy duro con él,
le digo quédate ahí abajo, ¿es que quieres
hacerme un lío?
¿es que quieres
mis obras?
¿es que quieres que se hundan las ventas de mis libros
en Europa?

hay un pájaro azul en mi corazón
que quiere salir
pero soy demasiado listo, sólo le dejo salir
a veces por la noche
cuando todo el mundo duerme.
le digo ya sé que estás ahí,
no te pongas
triste.

luego lo vuelvo a introducir,
y él canta un poquito
ahí dentro, no le he dejado
morir del todo
y dormimos juntos
así
con nuestro
pacto secreto
y es tan tierno como
para hacer llorar
a un hombre, pero yo no
lloro,
¿lloras tú?

domingo

de vuelta al capítulo 7

"Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelomientras nos besamos como si tuvieramos la boca llena de flores o peces, de movimientos vivos,de fragancia oscura.Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamosen un breve y terrible absorber simultaneo del aliento, esa instantanea muerte es bella,Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura,y yo te siento temblar contra mi como unaluna en el agua."


Rayuela, Julio Cortázar

miércoles

Em pregunto

si sabia
del temps
que ja no queda
en cap arruga

si havia vist
el bosc marxant
el fred d'un matí
si havia tocat
l'onada
que ja no hi és
la cara d'ella

i si sabia,
si sabia realment,
amb cada cel·lula
que aquells ulls
que no veien
i que aquelles mans
que no tocàven
calia llençar-los
plorar-los
i odiar-los.

I després del després,
d'aquest després,
si hem sobreviscut
a la pregunta,
tu i jo
ens haurem begut
ja cent cerveses
una ciutat
un paisatge.

i voldré veure't rebentar.
desfer el somni.

reinventar.

domingo

You're in fight-or-flight mode

I’ve tried to know which words to sing so many times
I tried to know which chord to play
And I tried to make it rhyme
I tried to find the key that all good songs are in
And I tried to find that notes to make that great, resounding din
But there’s a bad man in everyone
No matter who we are
There’s a rapist and a Nazi living in our tiny hearts
Child pornographers and cannibals, and politicians too
There’s someone in your head waiting to fucking strangle you
So here’s to you Mrs. Robinson
People love you more
Oh nevermind
In fucking fact Mrs. Robinson
The world won’t care whether you live or die...

miércoles

No sabré desatarme los zapatos y dejar que la ciudad me muerda los pies
no me emborracharé bajo los puentes, no cometeré faltas de estilo.
Acepto este destino de camisas planchadas,
llego a tiempo a los cines, cedo mi asiento a las señoras.
El largo desarreglo de los sentidos me va mal. Opto
por el dentífrico y las toallas. Me vacuno.
Mira qué pobre amante, incapaz de meterse en una fuente
para traerte un pescadito rojo
bajo la rabia de gendarmes y niñeras.


El niño bueno, Julio Cortázar



sábado

Tot el què necessita per caure




Ever away from seeing more than life
The morning lies miles away from the night
No man ever could steal her heart
But With bright gold coins I’ll take my shot.
And all it takes to fall
If you don’t walk, might as well crawl.
All it takes to fall
What a quiet world after all
Of the things that you guessed will come
What a moment it was after all.

martes

Amb Beirut.



Like an ancient day and I'm on trial/ Let them seize the way, this once was an island/ And I could not stay for I believed them/ Left for the lights always in season
Impassable night in a crowd of homesick/ Fully grown children, you'll leave the lights
Your family may not wait, Sir, keep on breathing/ Our parents rue the day, they find us kneeling/ Let them think what they may, for they've good reason
Left for the lights always in season...

Com en un dia fet a l'antiga, jo sotmès a un judici/ deixa'ns aprofitar el camí, aquest cop era una illa/ i no em podia quedar, perquè mel's vaig creure/ abandonat per les llums, sempre enceses.
Infranquejable nit entre una multitut de nostalgia/ de nens ja crescuts, abandonaràs les llums/
la teva família potser no t'espera, senyor, però segueix respirant/ els nostres pares lamenten aquest dia, que ens troben de genolls/ deixa'ls pensar el que desitgin, deixa'ls amb les seves bones raons/
abandonat per les llums, sempre enceses...

La traducció és meva, no sé si cuadra, no en sé massa, el què compta aqui és la musica i aquesta alegria trista que deixa, la mateixa que et porta damunt una bici rovellada o que et gronxava en aquella cuna que recordes. Amb l'edat he anat perdent els bons modals. Perquè adoro l'extàsi mental, i m'he de asseure a beure massa sovint, ja no sé si dins o massa lluny d'aquella cuna.  Sóc miserable. Però estimo l'amor.