Amb Beirut.

Like an ancient day and I'm on trial/ Let them seize the way, this once was an island/ And I could not stay for I believed them/ Left for the lights always in season
Impassable night in a crowd of homesick/ Fully grown children, you'll leave the lights
Your family may not wait, Sir, keep on breathing/ Our parents rue the day, they find us kneeling/ Let them think what they may, for they've good reason
Left for the lights always in season...

Com en un dia fet a l'antiga, jo sotmès a un judici/ deixa'ns aprofitar el camí, aquest cop era una illa/ i no em podia quedar, perquè mel's vaig creure/ abandonat per les llums, sempre enceses.
Infranquejable nit entre una multitut de nostalgia/ de nens ja crescuts, abandonaràs les llums/
la teva família potser no t'espera, senyor, però segueix respirant/ els nostres pares lamenten aquest dia, que ens troben de genolls/ deixa'ls pensar el que desitgin, deixa'ls amb les seves bones raons/
abandonat per les llums, sempre enceses...

La traducció és meva, no sé si cuadra, no en sé massa, el què compta aqui és la musica i aquesta alegria trista que deixa, la mateixa que et porta damunt una bici rovellada o que et gronxava en aquella cuna que recordes. Amb l'edat he anat perdent els bons modals. Perquè adoro l'extàsi mental, i m'he de asseure a beure massa sovint, ja no sé si dins o massa lluny d'aquella cuna.  Sóc miserable. Però estimo l'amor.