Em pregunto

si sabia
del temps
que ja no queda
en cap arruga

si havia vist
el bosc marxant
el fred d'un matí
si havia tocat
l'onada
que ja no hi és
la cara d'ella

i si sabia,
si sabia realment,
amb cada cel·lula
que aquells ulls
que no veien
i que aquelles mans
que no tocàven
calia llençar-los
plorar-los
i odiar-los.

I després del després,
d'aquest després,
si hem sobreviscut
a la pregunta,
tu i jo
ens haurem begut
ja cent cerveses
una ciutat
un paisatge.

i voldré veure't rebentar.
desfer el somni.

reinventar.